Los jogaires de « manille coinchée »
 

 

   Cada fin de vespre a çò de « Cecilia » una còla d’òmes venián faire la « partida ».

   Aqui se trapava Pau Galy(lo tobib), Loís Baldy, Maurici Couderq ( lo secretari de la comuna), Rogièr Montagnol.

   Generalament, Cecilia qu’èra tibada d’una jornada de trabalh, anava al lièch e Marineta que l’ajudava èra dintrada a son ostal.

   A la fin del jòc, cadun anava pagar las consomacions.

  Un plegava los jòcs, un montava las cadièras sus las taulas, l’autre donava un còp de balaja, lo darnièr montava los contravents amb las clavetas, esparava que tot lo mond foguèsse defòra, tancava la pòrta, puei fasiá passar la clau dejòs la pòrta.

   E cric e crac èra acavabat.

   Amics al mes que ven.

  L’Enric del Redondel

 

 

Les joueurs de « manille coinchée »


   Chaque fin de soirée, chez « Cécile » un groupe d’hommes venait faire la «partie».

   On y trouvait Paul Galy (le toubib) Louis Baldy, Maurice Couderc (le secrétaire de mairie), Roger Montagnol.

   Généralement, Cécile qui était fatiguée d’une journée de travail, allait se coucher et Marinette qui l’aidait était rentrée chez elle.

   A la fin du jeu, chacun allait payer ses consommations.

   Un rangeait les jeux, un montait les chaises sur les tables, l’autre passait le balai, le dernier montait les contrevents avec les clavettes, il attendait que tout le monde fût sorti, il fermait la porte, puis glissait la clef sous la porte.

   Et voilà c’était terminé.

   Mes amis, au mois qui vient.
 

Cronicas de L'Enric del Redondel